El factor d'impacte d'una revista és la mitjana de cops que en un any determinat van ser citats els articles publicats per aquesta revista en els dos anys anteriors.
Es calcula dividint el nombre de citacions de l'any corrent d'articles publicats en els dos anys anteriors, entre el nombre total d'articles publicats en aquests dos anys. Aquest seria un exemple d'aplicació de la fórmula:
Citacions l'any 2004 d'articles publicats el 2002 i 2003 / Total d'articles publicats el 2002 i 2003 = Factor d'impacte del 2004
És l'índex bibliomètric més freqüentment utilitzat. Ajuda a avaluar la importància relativa d'una revista , especialment si es compara amb altres del mateix camp.
No és una eina d'avaluació dels articles individualment (i per extensió, dels autors): per a això hi ha les bases de dades Arts & Humanities Index , Science Citation Index Expanded i Social Sciences Citation Index (totes tres de l'Institute for Scientific Information), o Google Scholar , que permeten -entre altres opcions- veure el nombre de citacions d'un article determinat.
A més de l'índex d'impacte, podem trobar altres indicadors:
Índex d'immediatesa (immediacy index) : mesura la rapidesa amb què es cita un article d'una revista. Indica amb quina freqüència són citats els articles d'una revista en un mateix any.
Cited half-life : número d'anys de la publicació en què s'acumula el 50% de les cites rebudes.
Citing half-life : número d'anys en què s'acumula el 50% de les cites realitzades.
Cited journal listing : llista de les publicacions que més freqüentment citen una revista.
Citing journal listing : llista de publicacions que més freqüentment són citades per una revista.
Cited-only journals : revistes que són citades pero no citen.
Hi ha altres sistemes d'avaluació de revistes, com la proposta del DIUE per a Catalunya .
Qui calcula el factor d'impacte?
L' Institute for Scientific Information és la institució que publica el factor d'impacte de moltes revistes a través del Journal Citation Reports (JCR). Hi ha dues edicions del JCR: Science i Social Sciences . El nombre de revistes analitzades és extens (supera els 7.000 títols), però hi ha poques revistes de llengua no anglesa, i no hi ha revistes d'altres àmbits (humanitats, per exemple).El factor d'impacte del JCR és el que actualment demanen l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i el Ministerio de Educación y Ciencia.
A Espanya han sorgit iniciatives similars, que compten amb el finançament del Ministerio de Educación y Ciencia:
Factor de Impacto Potencial de las Revistas Médicas Españolas , per a revistes biomèdiques espanyoles. Està elaborat per l'Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación López Piñero.
IN-RECS ( Índice de impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Sociales ), per a revistes de l'àmbit de les ciències socials publicades a l'estat. Està elaborat pel Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Granada.
RESH ( Revistas españolas de Ciencias Sociales y Humanas: Valoración integrada e índice de citas ), per a revistes de ciències socials i humanitats espanyoles. Està elaborat pel Centro de Información y Documentación Científica (CINDOC), organisme del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Si un llistat de revistes ordenades de major a menor factor d'impacte es divideix en quatre parts iguals, cadascuna d'elles és un quartil . Les revistes amb el factor d'impacte més alt estan en el primer quartil, els quartils mitjos seran el segon i tercer, i el quartil més baix el quart. Ex.: en un llistat de 100 títols, el primer quartil seran els 25 primers títols i aquests seran els més valorats pels investigadors.
En el JCR caldrà mirar el nombre de títols del llistat desitjat, dividir-lo entre 4 i buscar en quina de les particions es troba la revista que busquem. En l' IN-RECS els quartils ja apareixen delimitats en els llistats.
En el JCR, una revista pot estar en més d'un índex (socials i ciències socials) i, a la vegada, una revista pot estar en més d'una categoria. El nombre de revistes per categoria és diferent en cada una d'elles i per tant obrenir el quartil es complicat. Això ens va motivar a realitzar aquest estudi i oferir-vos-el via web.
1.- S'han demanat les dades del JCR de ciències i ciències socials a la FECYT
2.- S'han importat en base de dades
3.- S'ha calculat per a cada edició i per cada categoria el quartil.
Com?
3.1 Es pren una de les edicions (per exemple la de ciències socials de 2005)
3.2 Es crea una taula amb un registre per revista i categoria (per exemple, en les dades originals la revista Economic Geography apareix en les categories GY Economics i KU Geography)
3.3 Es calculen quantes revistes hi ha per categoria (GY Economics 175 i KU Geography 38)
3.4 Es calculen quantes revistes corresponen per quartil dividint el nombre de revistes per categoria entre 4. (GY Economics 175/4 =44 i KU Geography 38/4=10).
Si la divisió no és exacta, arrodonim a l'alça a partir de 0,5.
3.5 S'organitzen les revistes per categoria i s'ordenen de major a menor valor del factor d'impacte
3.6 S'executa una funció que va calculant per cada categoria el quartil i distribueix cada revista en la posició que li correspon. Així en la categoria GY Economics (175/4 =44 revistes per quartil) cada 44 revistes canviarem de quartil. Si la nostra revista es troba entre aquestes 44 primeres, estarà en el primer quartil. En el cas d'Economic Geography, està la 16 de 175 en la categoria GY Economics i la 5 de 38 en la categoria KU Geography. Per tant la revista és en ambdós casos del primer quartil.
3.7 Si la divisió de quartils no és exacta, el quartil amb menys revistes sempre serà el quart.
3.8 Us oferim el quartil per totes les categories i també quin és el millor quartil absolut en el cas que una revista ocupi quartils diferents.
3.9 En cas que la darrera revista d'un quartil tingui el mateix factor d'impacte que la primera del següent quartil, aquesta darrera "puja" de quartil.
Exemple: la categoria X té 100 revistes. corresponen 25 per quartil. Si la revista A està al primer quartil en la posició 25/100 i la revista B està al segon quartil en la posició 26/100. Ambdues tene el mateix factor d'impacte: 2.359. Per tant, no hi ha cap raó per considerar una millor que l'altre. La revista B puja al primer quartil. La resta de les revistes corren la seva posició a l'alça i el quart quartil, en aquest cas, no tindrà 25 revistes sinó 24. En cas que la darrera revista del tercer quartil i la primera del quart tinguin un factor d'impacte amb valor 0, la darrera del tercer quartil passarà al quart quartil.
4.- S'han ajuntat les dues edicions en una sola taula
5.- S'ha calculat quin és el millor quartil en qualsevol de les edicions i en qualsevol categoria per l'any estudiat
6.- S'ha creat una taula amb tots els valors i s'ha fet un web dinàmic que faciliti la consulta dels resultats
Entreu qualsevol fragment del nom de la revista (llarg o abreujat) si feu la cerca per nom o bé l'ISSN si feu la cerca per aquest número.
Trieu l'idioma si voleu veure els resultats en un altre idioma diferent del català
Premeu CERCAR
Obtindreu una pàgina amb tots els registres que compleixen les vostres condicions de cerca
Feu click sobre la revista exacta.
Consulteu els resultats.
Si quan esteu consultant una revista voleu veure totes les revistes de la categoria en la que es troba, feu click sobre el codi de la categoria.
a una resolució de 1152x864 o superior.